Yves Leterme

Yves Leterme
	(2009)
Biografia
Naixement	6 octubre 1960 (64 anys); Wervik (Bèlgica)
President del Consell Europeu
	1r juliol 2010 – 31 desembre 2010
48è Primer ministre de Bèlgica
	25 novembre 2009 – 6 desembre 2011 ; ← Herman Van Rompuy – Elio Di Rupo →
Ministre d'afers exteriors de Bèlgica
	17 juliol 2009 – 25 novembre 2009 ; ← Karel De Gucht – Steven Vanackere →
48è Primer ministre de Bèlgica
	20 març 2008 – 30 desembre 2008 ; ← Guy Verhofstadt – Herman Van Rompuy →
Senador de Bèlgica
	2008 – 2009
Ministre de Mobilitat
	21 desembre 2007 – 20 març 2008 ; ← Renaat Landuyt – Étienne Schouppe → ; Membre del gabinet: Verhofstadt III Government (en)
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
	Representa: Bèlgica; 23 novembre 2007 – 14 abril 2008
Senador de Bèlgica
	10 juny 2007 – 21 desembre 2007
Ministre-President de Flandes
	20 juliol 2004 – 28 juny 2007 ; ← Bart Somers – Kris Peeters →
Flemish minister of Agriculture (en)
	20 juliol 2004 – 27 juny 2007 ; ← Jef Tavernier – Kris Peeters →
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica
	1997 – 2004
Membre del Parlament flamenc
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica
	desembre 2011 ; Legislatura: cinquanta-tresena legislatura de la Cambra de Representants de Bèlgica
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	KU Leuven ; Universitat de Gant
Activitat
Ocupació	polític, diplomàtic
Partit	Christen-Democratisch en Vlaams
Membre de	Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Participà en
	World Government Summit 2013 (en)
Premis
	(7 desembre 2011) Minister of State (en) ; (6 juny 2010) Gran Oficial de l'Orde de Leopold; (2008) Premi Estatal del Rin del Nord - Westfàlia ;
Lloc web	yvesleterme.be

Yves Camille Desiré Leterme (Wervik, 6 d'octubre de 1960) és un polític belga

Abans d'això havia estat president de Flandes del 20 de juliol de 2004 al 26 de juny de 2007. De pare való i mare flamenca, és militant del partit catòlic CD&V. És llicenciat en dret i ciències polítiques i té tres fills.

Primer ministre

Fou el primer ministre de Bèlgica del 20 de març de 2008 fins al 19 de desembre del mateix any, i va haver de dimitir quan el president de la Tribunal de Cassació, la instància judicial superior de Bèlgica va escriure una carta al president de la cambra baixa per a explicar que va sospitar-lo d'interferència política al plet dels accionistes petits contra l'estat belga al cas de la venda de la banca Fortis a la banca francesa Paribas-BNP. Aquesta sospita de violació del principi de la separació de poders li va ser fatal.

Després de tornar al govern com a Ministre d'Afers Exteriors, fou tornat a nomenar Primer Ministre el 25 de novembre de 2009 amb l'elecció de Herman Van Rompuy com a President del Consell Europeu.^[1] sent rellevat en el càrrec de primer ministre per Yves Leterme.^[2] Cinc mesos després de ser elegit líder de l'Open VLD Alexander De Croo va amenaçar amb retirar de la coalició de govern al seu partit si no hi havia solució a la disputa constitucional en la qüestió de la votació Brussel·les-Halle-Vilvoorde, i passat el termini, el partit va abandonar el govern, que va caure.^[3] Leterme va romandre com a primer ministre interí, però el 13 de setembre de 2011 va anunciar que deixaria el càrrec a finals d'any per ocupar el càrrec de secretari general adjunt de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).^[4] El 6 de desembre de 2011 Leterme va ser finalment succeït com a primer ministre per Elio Di Rupo.^[5]

Referències

↑ «El flamenc Van Rompuy presidirà la Unió Europea». Vilaweb, 20-11-2009. [Consulta: 13 juny 2024].
↑ «Samenstelling en bevoegdheidsverdeling van de federale regeringsleden» (en neerlandès). Belgium.be. [Consulta: 13 juny 2024].
↑ Traynor, Ian. «Belgium's five-party coalition government collapses» (en anglès). The Guardian, 27-04-2010. [Consulta: 16 juny 2024].
↑ Rettman, Andrew. «Belgian officials play down crisis, as caretaker PM opts to go» (en anglès). EU Observer, 14-09-2011. [Consulta: 19 juny 2024].
↑ Lesaffre, P. «Elio Di Rupo, sauveur de la Belgique?» (en francès). L'Express, 13-10-2011.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yves Leterme

[1] «El flamenc Van Rompuy presidirà la Unió Europea». Vilaweb, 20-11-2009. [Consulta: 13 juny 2024].

[2] «Samenstelling en bevoegdheidsverdeling van de federale regeringsleden» (en neerlandès). Belgium.be. [Consulta: 13 juny 2024].

[3] Traynor, Ian. «Belgium's five-party coalition government collapses» (en anglès). The Guardian, 27-04-2010. [Consulta: 16 juny 2024].

[4] Rettman, Andrew. «Belgian officials play down crisis, as caretaker PM opts to go» (en anglès). EU Observer, 14-09-2011. [Consulta: 19 juny 2024].

[5] Lesaffre, P. «Elio Di Rupo, sauveur de la Belgique?» (en francès). L'Express, 13-10-2011.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]