Valèria de Llemotges
|
Per a altres significats, vegeu «Valèria». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Valeria segle III  Augustoritum (actual Llemotges, França) | ||
| Mort | segles III-IV Llemotges (França) | ||
| Sepultura | Crani a Saint-Michel-des-Lions (Llemotges), abans a l'Abadia de Sant Marcial; restes a Chambon-sur-Voueize | ||
| Es coneix per | Santa llegendària, sense existència real | ||
| verge i màrtir | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa | ||
| Pelegrinatge | Saint-Michel-des-Lions, Chambon-sur-Voueize | ||
| Festivitat | 9 de desembre | ||
| Iconografia | Noia jove, amb el cap a les mans, presentant-lo al bisbe Marcial | ||
Valèria de Llemotges (Augustoritum, actual Llemotges, s. III) fou una jove màrtir, venerada com a santa a la diòcesi de Llemotges. Probablement es tracta d'una figura llegendària sense existència real.
Llegenda
[modifica]Segona la tradició, només transmesa per la Vita prolixior de sant Marcial de Llemotges, Valèria era filla del governador d'Augustoritum,[1] l'esposa del qual havia acollit Marcial en una ocasió. Va ésser promesa en matrimoni a un alt funcionari romà, però la jove, ja cristiana, no volia casar-se amb un pagà. Ofès, el seu promès la va fer decapitar. Llavors es produí el miracle: el botxí morí fulminat per una força divina i Valèria, ja decapitada, recollí el seu cap i començà a caminar fins a arribar al puig de Saint-Étienne, on Marcial feia missa. Marcial, en veure-la, va pregar per la seva ànima i Valèria morí en la pau de Déu. El promès, en veure-ho, va convertir-se al cristianisme i prengué el nom d'Esteve.
Veneració
[modifica]En el mateix lloc on caigué, s'edificà una capella, que després quedaria integrada al transsepte nord de la catedral de Llemotges. Al segle x, els monjos de l'abadia de Saint-Martial de Llemotges van traslladar les relíquies de Valèria a la ribera de la Voueize, a l'actual departament de la Cruesa; un monestir hi nasqué i, al voltant seu, la vila de Chambon-sur-Voueize.
Una confraria femenina es creà en 2002 per mantenir el culte a Santa Valèria,[2] el crani de la qual es conserva, segons la tradició a l'església de Saint-Michel-des-Lions de Llemotges. A les ruïnes de la cripta de l'antiga abadia de Sant Marcial, hi ha el lloc de les tombes antigues de Valèria i Esteve.[3]
-
Antiga tomba al jaciment de la Place de la République, Llemotges -
Església de Chambou, on hi havia les restes de la santa -
Altar de Santa Valèria (Saint-Michel des Lions, Llemotges), amb el seu crani
Referències
[modifica]- ↑ Ambroise, Père. Histoire de Sainte-Valérie (en francès), 1863, p. 184.
- ↑ «Confrérie Sainte Valérie - Confrérie Sainte Valérie». [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ G. Rossignol, Le guide de la Creuse, Besançon, La Manufacture, 1991, p. 161.
Vegeu també
[modifica]