Vés al contingut

Sebastià Gasch i Carreras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSebastià Gasch i Carreras
Biografia
Naixement9 octubre 1897 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort9 desembre 1980 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupaciócrític d'art
OcupadorCercle Artístic de Sant Lluc Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaMylos Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius

Sebastià Gasch i Carreras (Barcelona, 9 d'octubre de 1897 - Barcelona, 9 de desembre de 1980) fou un crític d'art català.

Família

[modifica]

Sebastià Gasch fou sogre de Muriel Casals i consogre de Lluís Casals.[1]

Biografia

[modifica]

És considerat un dels crítics fonamentals de l'avantguarda catalana.[2][3] Abandonà l'escola als setze anys i treballà en empreses comercials. Va ser bibliotecari del Cercle Artístic de Sant Lluc, on va conèixer i es feu amic de Joan Miró. Gasch fou una de les primeres persones a donar suport públicament i per escrit l'obra de Joan Miró.[4] Posteriorment, també donà suport el grup barceloní d'Els Evolucionistes i el 1925 començà a publicar crítica d'art a la Gaseta de les Arts, a D'Ací i d'Allà i a L'Amic de les Arts, on va propagar les idees artístiques de Le Corbusier, Hans Arp i de l'avantguardisme francès.

El 1928 va signar amb Salvador Dalí i Lluís Montanyà i Angelet el Manifest Groc, i el 1929 publicà, amb Montanyà i Guillem Díaz-Plaja i Contestí, l'únic número de la revista Fulls Grocs, que desencadenà rèpliques violentes. Després deixà un temps la crítica d'art i col·laborà com a crític de music-hall a La Publicitat i Mirador, i com a crític de cinema a L'Opinió. Va mantenir correspondència amb Federico García Lorca.

Després de la guerra civil espanyola va viure a París fins al 1942, quan va tornar a Barcelona i col·laborà a Destino des de 1946.

El fons personal de Sebastià Gasch es conserva a la Biblioteca de Catalunya des de l'any 2016.

Reconeixements

[modifica]

El FAD convoca en honor seu des del 1976 els Premis Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals.

Els Jardins d'Interior d'Illa de Sebastià Gasch, inaugurats l'any 1994, i situats a Barcelona, a l'interior de la quadrícula delimitada per la Gran Via i els carrers Rocafort, Entença i Diputació, porten el seu nom.[5]

El 1997 es va commemorar el centenari del naixement de Sebastià Gasch amb diverses exposicions.[6]

Obres

[modifica]
  • La pintura catalana (1938)
  • La dansa (1946)
  • El circo y sus figuras (1946)
  • L'expansió de l'art català al món (1953)
  • París 1940 (1956)
  • Barcelona de nit (1957)
  • Les nits de Barcelona (1969)
  • El Molino. Memorias de un setentón (1972)
  • París, 1940. Quaderns Crema (2001)
  • Etapes d'una nova vida. Dietari d'un exili. Quaderns Crema (2002)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «[https://web.archive.org/web/20160917202506/http://www.eltemps.cat/ca/notices/2016/02/l-irreemplacable-somriure-de-la-revolta-un-retrat-13642.php L'irreempla�able somriure de la revolta: un retrat | El Temps]», 17-09-2016. Arxivat de l'original el 2016-09-17. [Consulta: 21 maig 2024].
  2. ↑ «De l'aire a l'aire». Catàleg general d'obra del Museu d'Art Jaume Morera. Arxivat de l'original el 22 d’abril 2014. [Consulta: 20 abril 2014].
  3. ↑ «Premis FAD Sebastià Gasch d'arts parateatrals - Sebastià Gasch (biografia)» (PDF). Barcelona: FAD. [Consulta: 11 octubre 2015].
  4. ↑ Permanyer, 2003, p. 23.
  5. ↑ «Jardins d'Interior d'Illa de Sebastià Gasch». BcnSostenible. [Consulta: 14 novembre 2023].
  6. ↑ «Memòria del Departament de Cultura 1997» pp. 44 – 45. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2012-04-12. [Consulta: 4 març 2014].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sebastià_Gasch_i_Carreras&oldid=34134785»