Vés al contingut

Margarita Agulló

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMargarita Agulló
Imatge
Retrat de Margarita Agulló, obra de Francesc Ribalta Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1536 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Xàtiva (la Costera) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 desembre 1600 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, religiosa cristiana Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósFranciscans Modifica el valor a Wikidata

Margarita Agulló (Xàtiva, 1536 - València, 9 de desembre de 1600) fou una religiosa i escriptora mística. Als vint anys prengué l'hàbit franciscà terciari, i passà a residir a València, on la seua virtut, els seus estigmes i la dedicació als pobres es feren famoses entre el poble. A iniciativa de l'arquebisbe de València, sant Joan de Ribera, diverses personalitats il·lustres del seu temps, com fra Luis de Granada, el beat Nicolau Factor i sant Lluís Bertran, examinaren les seues experiències místiques i expressaren la seua aprovació. A la seua mort, fou sepultada primer al convent de Caputxins, i el 1605 el patriarca Ribera ordenà que el seu cos incorrupte fos traslladat al Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi que acabava de fundar, i on es conserven també alguns retrats de Margarita pintats per Joan Sarinyena i per Francesc Ribalta.[1][2] El franciscà Jaume Sanchis, que havia estat el seu confessor, rebé l'encàrrec del mateix Ribera d'escriure la vida de l'escriptora i d'editar alguns dels seus escrits.[3]

Obres

[modifica]
  • Combates del demonio (1604)
  • Cánticos y alabanzas de Dios Nuestro Señor (1605)
  • Preparación que hacía para recibir al S. Sacramento, ofertorio y gracias después de recibido. València, 1607
  • Método que guardaba en contemplar la Pasión y Muerte de N. Señor Jesucristo. València, 1607
  • Copia de algunas cartas o billetes que la Sierva de Dios Sor Margarita Agulló escribió de su propia mano al Excelentísimo Señor don Juan de la Ribera, Patriarca de Antioquía y Arzobispo de Valencia

Referències

[modifica]
  1. Díaz Díaz, Gonzalo. Hombres y documentos de la filosofía española (en castellà). vol. 1. Madrid: CSIC, 1980, p. 100. ISBN 9788400047252. 
  2. Pascual y Beltran, V. La venerable setabense sor Margarita Agullona, terciaria franciscana, su vida y sus escritos por el R. P. Sanchis O.M. con un prólogo del Beato Juan de Ribera, 2a ed. ilustrada con apéndices y notas, Xàtiva, 1921. 
  3. Sanchis, Jaume. Relación breve de la vida, virtudes y milagros de la humilde sierva del Señor y Virgen sor Margarita Agulló, natural de la ciudad de Xátiva, Beata professa de la Orden de San Francisco. València: Juan Crisóstomo Garriz, 1607.