Vés al contingut

Julia Smith

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJulia Smith
Biografia
Naixement25 gener 1905 Modifica el valor a Wikidata
Caldwell (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 abril 1989 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Nova York - Master of Arts, Philosophiæ doctor (–1952)
Juilliard School (1932–1939)
Col·legi de Música de la Universitat de Texas Septentrional (–1930) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, saxofonista, compositora, musicòloga Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
InstrumentSaxòfon i piano Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 2HH2GxbpZRC86qa8n4w5vU Musicbrainz: 3f549c48-305e-4563-a93b-dfc82ffe8747 Lieder.net: 5780 Discogs: 2808946 Find a Grave: 16530411 Modifica el valor a Wikidata


Julia Smith (Caldwell, Texas, 25 de gener de 1905 - Nova York, 27 d'abril de 1989) fou una pianista, compositora i escriptora musical estatunidenca.[1]

Filla de James Willis Smith i Julia Miller Smith, va rebre de la seva mare les primeres lliçons de música. Es graduà al 1930 a la North Texas State University i seguidament, del 1932 al 1939, estudia piano i composició becada a la Juilliard School, d'on obtingué diploma. Completa la MA a la universitat de Nova York (1933) i el doctorat (1952). Del 1932 al 1939 va ser pianista de la Orchestrette Classique of New York, una orquestra femenina que interpretava música americana, especialment d'Aaron Copland, i va fer concerts per EUA, Llatinoamèrica i Europa. També donà classes a Hartt College (1941-1946), on funda el departament d'educació de la música.[2]

Les òperes i obres orquestrals de Smith s'han interpretat, algunes amb força freqüència. La seva música, que té un caràcter atractiu i directe, és tonal, sovint dissonant, i incorpora elements de jazz, el folk i l'harmonia francesa del segle xx. El Quartet de corda, la seva millor obra de cambra, utilitza mètriques i ritmes irregulars, i les òperes Cynthia Parker i el Cockcrow utilitzen la música popular amb un llenguatge tonal. Ha rebut nombroses distincions i premis, i Smith també va ser activa en les organitzacions de la música, especialment la National Federation of Music Clubs, on va presidir el Decade of Women Committee (1970-1979). Entre les seves publicacions es troben Aaron Copland: his Work and Contribution to American Music (New York, 1955) i Directory of American Women Composers (Chicago, 1970), de la qual va ser l'editora.[3] Més tard escriuria Master Pianist: The Career and Teaching of Carl Friedberg (New York, 1963) dedicat a la seva professora a la Juilliard School.[4]

La primera òpera Cynthia Parker la va escriure al 1934 en honor del centenari de Texas. Tot i que no s'estrenà fins al 1939 la va portar a destacar a nivell Nacional, i seria la primera de les sis òperes que va escriure. La seva última òpera Daisy de 1973 està basada en la vida de Juliette Gordon Low, la fundadora del moviment escolta femení als EUA.[4]

Al 1938 es casa amb Oscar A. Vielehr un enginyer i inventor, que va morir al 1975. Ella va morir l'any 1989 d'un atac de cor al seu apartament de Riverside Drive,[5] preparant un viatge a Fort Worth on es preparava una funció de la seva òpera Cockcrow.[4]

Obres destacades

[modifica]
  • Allegiance: Patriotic Song (c. 1918)
  • Cynthia Parker, opera (c. 1939)
  • Stranger of Manzano, opera; libretto de John William Rogers
  • Characteristic Suite per a piano (c. 1949)
  • Cockcrow, one-act opera (1953)
  • American Dance Suite per a dos pianos, quatre mans (c. 1957)
  • Two Pieces per a viola i piano (1966)
  • Concerto in E minor for piano and orchestra (1938 ; rev. 1971)
  • "Glory to the Green and White", University of North Texas alma mater
  • Daisy, opera en 2 actes; libretto de Bertita Harding
  • God Bless This House de l'òpera americana Daisy; text del poema "Blessing the House" de Anna Hempstead Branch (c. 1974)
  • Five pieces, for Double Bass and Piano, contrabaix editat per Homer R. Mensch (c. 1985)
  • Prairie Kaleidoscope: five songs for voice and piano, poemes de Ona Mae Ratcliff (née Minnick; 1909–2001), música de Julia Smith (1981)
  • Suite for Wind Octet, (1980)

Publicacions destacades

[modifica]
  • Julia Smith, Aaron Copland, his work and contribution to American music, Dutton, New York (1955).
  • Directory of American women composers, with selected music for senior & junior clubs, editat per Julia Smith, National Federation of Music Clubs (1970).

Tasques pedagògiques

[modifica]
  • 1935: Smith comença a ensenyar a temps parcial a la Hamlin School, Fair Lawn, NJ.
  • 1940–42: professora a Juilliard.
  • 1941–46: professora a Hartt School, on funda i dirigeix el departament d'educació de la música.[2]
  • 1944–46: professora a Teachers College of Connecticut.

Bibliografia

[modifica]
  • C. Ammer: Unsung: a History of Women in American Music (Westport, CT, 1980), 147–9
  • Handbook of Texas Online, Larry Wolz, "Smith, Julia Frances," consultat el 25/3/2017. {{format ref}} http://www.tshaonline.org/handbook/online/articles/fsmrj.
  • J.L. Zaimont and K. Famera, eds.: Contemporary Concert Music by Women (Westport, CT, 1981)
  • J.W. LePage: Women Composers, Conductors, and Musicians of the Twentieth Century, ii (Metuchen, NJ, 1983)
  • R.H. Kornick: Recent American Opera: a Production Guide (New York, 1991), 286–8
  • Who's Who in American Music: Classical, R.R. Bowker, New York (1983)
  • Baker's Biographical Dictionary of Musicians, Eighth edition, revised by Nicolas Slonimsky (1894–1995), Macmillan Publishing Co., New York (1992)
  • Baker's Biographical Dictionary of Musicians, Ninth edition, edited by Laura Diane Kuhn (born 1953), Schirmer Books, New York (2001)
  • Baker's Biographical Dictionary of Twentieth-Century Classical Musicians, by Nicolas Slonimsky (1894–1995), Schirmer Books, New York (1997)
  • Baker's Dictionary of Opera, edited by Laura Diane Kuhn (born 1953), Schirmer Books, New York (2000)
  • Contemporary Authors. A bio-bibliographical guide to current writers in fiction, general nonfiction, poetry, journalism, drama, motion pictures, television, and other fields, Volume 128. Detroit: Gale Research, Detroit (1990)
  • The New American Dictionary of Music, by Philip David Morehead (born 1942) with Anne MacNeil, Dutton, New York (1991)
  • The New Grove Dictionary of Opera, four volumes, edited by Stanley Sadie (1930–2005), Grove's Dictionaries of Music, New York. ISBN 0-333-73432-7 and ISBN 1-56159-228-5
  • The New Grove Dictionary of Women Composers, edited by Julie Anne Sadie & Rhian Samuel, Macmillan Publishers, London; W.W. Norton, New York (1994) OCLC 31761482

Referències

[modifica]
  1. ↑ Buehner, Katie; Feustle, Maristella. «Julia Smith Collection (Music), 1920-1989. Biographical Note» (en anglès). UNT. University Libraries. Arxivat de l'original el 2020-12-01. [Consulta: 23 novembre 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 Fried Block, Adrienne. «Smith, Julia». New grove. [Consulta: 14 març 2017].
  3. ↑ new grove. «smith, julia». smith, julia. oxford university press. [Consulta: 14 març 2017].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 LARRY, WOLZ,. «SMITH, JULIA FRANCES» (en anglès), 15-06-2010. [Consulta: 25 març 2017].
  5. ↑ «Julia Smith, 78, Composer and Pianist, Dies». The New York Times, 03-05-1989. ISSN: 0362-4331.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Julia_Smith&oldid=34213300»