Vés al contingut

Grace Hopper

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGrace Hopper
Imatge
(1984) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Grace Murray Hopper Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Grace Brewster Murray Modifica el valor a Wikidata
9 desembre 1906 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort1r gener 1992 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
comtat d'Arlington (Virgínia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri nacional d'Arlington, Section 59, grave 973 38° 52′ 39″ N, 77° 03′ 56″ O / 38.87752°N,77.065522°O / 38.87752; -77.065522 Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaNova York Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Yale - matemàtiques (–1934)
Universitat Yale - màster (1928–1930)
Vassar College - matemàtiques, física (1924–1928)
Wardlaw-Hartridge School (1923–1924) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaNew Types of Irreducibility Criteria Modifica el valor a Wikidata (1934 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiØystein Ore Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiències de la computació Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtica, professora d'universitat, programadora, informàtica, oficiala naval, física Modifica el valor a Wikidata
Activitat1943 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorDigital Equipment Corporation (1986–1990)
Naval Sea Systems Command (1966–1986)
Sperry Corporation (1955–1966)
Remington Rand (1950–1955)
Eckert-Mauchly Computer Corporation (1949–1971)
Bureau of Ships (1943–1949)
Vassar College (1931–1943) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessada enHarvard Mark I, Harvard Mark II i Harvard Mark III Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHoward Engstrom Modifica el valor a Wikidata
Influències
Carrera militar
Branca militarMarina dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcontraalmirall (1985–) Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Participà en
CODASYL Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeVincent Foster Hopper (1930–1945), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParesWalter Fletcher Murray Modifica el valor a Wikidata  i Mary Campbell van Horne Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 1784 Modifica el valor a Wikidata


Grace Hopper (anglès: Grace Murray Hopper) (Nova York, 9 de desembre de 1906 - comtat d'Arlington, 1 de gener de 1992) va ser una militar nord-americana, amb grau d'almirall i una autèntica pionera en el món de la informàtica. Va ser la primera programadora que va utilitzar el Mark I i també la inventora del concepte de compilador d'un llenguatge de programació.

Ha passat a la història de la informàtica, però, com la inventora del llenguatge de programació COBOL, un llenguatge d'alt nivell de compilació, especialment pensat per facilitar el desenvolupament de programes d'ordinador per gent sense coneixements específics d'informàtica.

El COBOL va ser el primer llenguatge que va oferir una autèntica interfície als recursos disponibles a l'ordinador, de forma que el programa no havia de conèixer els detalls específics. D'aquesta forma, personal sense un coneixement específic de cada una de les màquines podia desenvolupar programes. El segon avantatge és que els programes desenvolupats per a una plataforma concreta podien ser executats en un ordinador diferent al que s'havien programat, sense necessitat de fer cap canvi.

Al final de la seva carrera professional, abans de retirar-se, va participar en els comitès d'estandardització dels llenguatges de programació COBOL i FORTRAN.

Vida i educació

[modifica]

Hopper va néixer a la ciutat de Nova York. Ella era la gran d'una família de tres fills. Els seus pares, Walter Fletcher Murray i Mary Campbell Van Horne, eren d'origen holandès i escocès, i van assistir a West End Collegiate Church.[1] El seu besavi, Alexander Wilson Russell, un almirall de l'Armada dels Estats Units, va lluitar en la Batalla de la badia Mobile durant la Guerra Civil dels Estats Units.

De nena Hopper era molt curiosa, un tret que va mantenir tota la vida: a l'edat de set anys va decidir determinar com funcionava un despertador, i va desmantellar 7 despertadors abans que la seva mare s'adonés del que estava fent (posteriorment va ser limitada a un rellotge).[2] Per la seva educació preparatòria va assistir a l'Escola Hartridge de Plainfield, Nova Jersey. Rebutjada per l'admissió primerenca a Vassar College als 16 anys (els seus resultats de les proves de llatí eren massa baixos), va ser admesa l'any següent. Es va graduar Phi Beta Kappa de Vassar el 1928 amb una llicenciatura en matemàtiques i física, i va obtenir el seu màster a la Universitat Yale el 1930.

El 1934, va obtenir doctorat en matemàtiques de la Universitat Yale[3] sota la direcció de Øystein Ore.[4][5] La seva tesi, Nous Tipus de Criteris d'Irreductibilitat, es va publicar aquell mateix any.[6] Hopper va començar a ensenyar matemàtiques a Vassar el 1931, i va ser promoguda com a professora associada el 1941.[7]

Es va casar amb el professor de la Universitat de Nova York Vincent Foster Hopper (1906-1976) a partir de 1930 fins al seu divorci el 1945.[8][9] No es va casar de nou, però va mantenir el seu cognom.

Carrera

[modifica]

Segona Guerra Mundial

[modifica]

El 1943, durant la Segona Guerra Mundial, Hopper va obtenir una llicència per absentar-se de Vassar i va prendre jurament a la Reserva Marina dels Estats Units, una de les moltes dones voluntàries per servir a WAVES (una divisió formada íntegrament per dones). Havia d'aconseguir una exempció per allistar – pesava 6’8 kg per sota del pes mínim de la marina de guerra, de 54 kg. Va reportar al desembre i es va formar a l'Escola de la Reserva Naval de Guàrdies al Smith College de Northampton, Massachusetts. Hopper va ser la primera en graduar-se de la seva classe el 1944, i va ser assignada al Projecte de Computació de la Bureau of Ships de la Universitat Harvard com a tinent, grau menor. Ha estat membre del personal de programació de l'ordinador Mark I encapçalat per Howard H. Aiken. La sol·licitud per ser transferida a l'Armada regular al final de la guerra va ser rebutjada per la seva edat (38). Va continuar servint a la Reserva Marina. Hopper es va mantenir al Laboratori de Computació de Harvard fins al 1949, rebutjant una càtedra a Vassar a favor de treballar com a investigadora amb un contracte de la Marina a Harvard.[10]

UNIVAC

[modifica]

Al 1949, Hopper va convertir-se en empleada de la Eckert-Mauchly Computer Corporation com a matemàtica d'alt nivell i es va unir a l'equip de desenvolupament del UNIVAC I.[11] A principis de la dècada dels cinquanta, l'empresa va ser adquirida per la corporació Remington Rand, i va ser en aquesta etapa quan es va crear el seu compilador original. El compilador es va conèixer com el “compilador A” i la seva primera versió va ser A-0.[12]

En 1952 tenia un compilador operatiu. "Ningú va creure que," va dir "tenia un compilador operatiu i ningú el tocava. Em van dir que els ordinadors només podien fer aritmètica."[13]

El 1954, Hopper va ser nomenada la primera directora de programació automàtica de la companyia, i el seu departament va llançar alguns dels primers llenguatges de programació basats en compilador, incloent MATH-MATIC i FLOW-MATIC.[11]

COBOL

[modifica]

A la primavera del 1959, una conferència de dos dies coneguda com la Conferència de Sistemes de Dades Idiomes (CODASYL) va reunir experts informàtics de la indústria i el govern. Hopper va exercir com a assessora tècnica al comitè, i molts dels seus antics empleats van servir al comitè a curt termini que va definir el nou llenguatge COBOL (acrònim de COmmon Business-Oriented Language, o Llenguatge Comú Orientat a Negocis). El nou llenguatge va expandir el de FLOW-MATIC de Hopper amb algunes idees des l'equivalent d'IBM, COMTRAN. La convicció de Hopper que els programes havien de ser escrits en un llenguatge que fos a prop de l'Anglès (en lloc de en llenguatge de màquina o en llenguatges propers a codi màquina, com ara el llenguatge d'assemblador) va ser capturada en el nou llenguatge de negocis, i COBOL va passar a ser llenguatge negoci més estès fins a la data.[14]

Del 1967 al 1977, Hopper va exercir com a directora del Grup de Llenguatges de Programació de la Marina a la Oficina de la Marina de Planificació de Sistemes d'Informació i va ser ascendida al rang de Capitana el 1973.[15] Va desenvolupar programari de validació per COBOL i el seu compilador com a part d'un programa d'estandardització de COBOL per a tota la Marina.[15]

Estandardització

[modifica]

En la dècada dels 70, Hopper va advocar pel Departament de Defensa per reemplaçar els sistemes centralitzats, amb grans xarxes de computadores petites i distribuïdes. Qualsevol usuari en qualsevol node de l'equip podria accedir a bases de dades comunes ubicades a la xarxa.[16] Ella va desenvolupar l'aplicació d'estàndards per als sistemes i components informàtics en proves, més significativament per a llenguatges de programació primerencs com FORTRAN i COBOL. Les proves de la Marina per la conformitat d'aquestes normes va conduir a una convergència significativa entre els dialectes del llenguatge de programació dels principals venedors d'ordinadors. En la dècada del 1980, aquests assajos (i la seva administració oficial) van ser assumits per l'Oficina Nacional d'Estàndards (NBS), coneguda avui com l'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (NIST).

Jubilació

[modifica]

Hopper es va retirar de la Reserva Naval als 60 anys, d'acord amb les regulacions de desgast de l'Armada, amb el rang de Comandant al final de 1966.[17] Va ser cridada al servei actiu a l'agost de 1967 per a un període de sis mesos que es va convertir en una missió indefinida. Es va retirar novament el 1971, però se li va demanar de tornar al servei actiu de nou en 1972. Va ser ascendida a capitana el 1973 per l'almirall Elmo R. Zumwalt Jr.[18]

Hopper sent promuguda al rang de comodora el 1983

Després que el representant republicà Philip Crane la veiés en la sèrie 60 Minuts el març de 1983, ell va defensar H.J.Res. 341, una resolució conjunta originada a la Cambra de Representants, que va portar a la seva promoció al Comodora (Almirall, O-7).[18][19][20][21] Ella es va mantenir en servei actiu durant diversos anys més enllà del retir obligatori per l'aprovació especial del Congrés.[22] Es va retirar (involuntàriament) de l'Armada el 14 d'agost de 1986. En una celebració que va tenir lloc a Boston en la Constitució d'USS per commemorar el seu retir, Hopper va ser guardonada amb la Medalla del Servei de Defensa Distingit, la decoració més alta fora de combat atorgat pel Departament de Defensa. En el moment del seu retir, que era la oficial comissionada oficialment més antiga en servei actiu en l'Armada dels Estats Units (79 anys, vuit mesos i cinc dies).[23]

Després va ser contractada com a consultora sènior de Digital Equipment Corporation, càrrec que va conservar fins a la seva mort el 1992, 85 anys.

La seva activitat principal en aquesta capacitat era com a ambaixadora de bona voluntat, donant conferències àmpliament sobre els primers dies de les computadores, la seva carrera, i sobre els esforços que els venedors d'ordinadors podrien emprendre per fer la vida més fàcil per als seus usuaris. Va visitar la bona part de les instal·lacions d'enginyeria de Digital, on en general rebia una ovació al final de les seves intervencions. Sovint relatava que durant el seu servei freqüentment Almiralls i Generals li preguntaven per què la comunicació per satèl·lit duraria tant de temps. Així que durant moltes de les seves conferències, il·lustrava un nanosegon usant 25 parells de cables telefònics obsolets rescatats del Bell, tallant-los a 11,8 polzades (30 cm) de longitud, la distància que la llum recorre en un nanosegon, i repartia els cables individuals als seus oients. Encara que ja no era una oficial en servei, sempre portava el seu uniforme de la Marina en aquestes conferències, fet que està permès en la normativa de la Marina dels Estats Units.

El més important que he aconseguit, a part de la construcció del compilador, és la formació dels joves. Venen a mi, saps, i diuen: "Creu que podem fer això?" Jo dic: "Prova-ho." Els dóno suport. Ho necessiten. Els segueixo a mesura que es fan grans i els incito a intervals perquè no s'oblidin d'arriscar-se.[24]

Va morir l'1 de gener de 1992 mentre estava dormint.

Va ser enterrada amb honors militars al Cementiri Nacional d'Arlington. Com a honor continu del seu servei i èxits, l'Acadèmia Naval dels EUA va anunciar el 8 de setembre de 2016 que nomenaria al seu edifici cibernètic futur en nom seu.[25]

El seu llegat

[modifica]

Grace Hooper va ser una de les dones més influents en l'àmbit de la informàtica, a part de realitzar una vida dedicada a la seva pàtria (Va enfocar els seus estudis a millorar la tecnologia nord-americana i, conseqüentment, mundial). El desenvolupament de la primera màquina calculadora electromecànica (Mark I, junt amb Howard Aiken) i la creació del llenguatge COBOL, el qual permetia que gent poc especialitzada pogués programar, va generar una base d'ajuda i de simplificació perquè el món de la informàtica evolucionés[26][27]

La seva contribució va ser tal que l'any 1971 la Sperry Corporation va crear un premi anual en el seu nom (Premi Grace Murray Hopper),[28] amb l'objectiu de reconèixer a tots els joves de la programació per la seva contribució en la investigació dels ordinadors.[29] L'any 1994 (i anualment des de 2006) se celebra en el seu honor la conferència Grace Hopper Celebration of Women in Computing, per tal d'impulsar la presència de les dones en el món tecnològic. A part d'això, gràcies a les seves aportacions va rebre nombrosos premis. Com per exemple, més de 40 doctorats honoraris i un destructor amb el seu nom (USS Hopper).[28]

“Per a mi la programació és més que un important art pràctic. També és un repte enorme en els fonaments del coneixement.”[30]

Després de 40 anys, Hopper va demostrar ser una gran professora, les més de 200 conferències i la formació que va donar a molta gent jove va generar una transmissió d'informació a noves generacions molt rellevant que va permetre evolucionar el seu treball fins als nostres dies.[29]

Per tant, la seva gran investigació va beneficiar els àmbits de la indústria, l'exèrcit i l'educació. El seu treball va incloure llenguatges de programació, conceptes de desenvolupament de software i del processament de dades. El fet que recollís un munt d'anys d'investigació i aconseguís materialitzar els estudis que va fer, van obrir una via per al processament de dades modern.[29]

Pel llegat que ha deixat Hooper, molts estudiosos la consideren la primera “hacker” de l'era de la computació. I fins a l'any 2018, és la primera i única dona amb tan alt grau en la Marina de Guerra nord-americana.[29] Actualment, és coneguda com a “Grandma COBOL” i “Amazing Grace”.[31]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Williams, Kathleen Broome (2004). Grace Hopper: admiral of the cyber sea. Library of naval biography. Annapolis, Md: Naval Institute Press. ISBN 1557509522
  2. ↑ Dickason, Elizabeth (April 1992). "Looking Back: Grace Murray Hopper's Younger Years[Enllaç no actiu]". Chips.
  3. ↑ "Grace Murray Hopper (1906-1992) Arxivat 2014-09-01 a Wayback Machine.". nwhm.org. National Women's History Museum. Retrieved September 1, 2014.
  4. ↑ Green, Judy and Jeanne LaDuke (2009). Pioneering Women in American Mathematics: The Pre-1940 PhD's. Providence, Rhode Island: American Mathematical Society. ISBN 978-0821843765
  5. ↑ Though some books, including Kurt Beyer's Grace Hopper and the Invention of the Information Age, reported that Hopper was the first woman to earn a Yale PhD in mathematics, the first of ten women prior to 1934 was Charlotte Cynthia Barnum (1860–1934). Murray, Margaret A. M. (May–June 2010). "The first lady of math?". Yale Alumni Magazine. 73 (5). pp. 5–6. ISSN 0044-0051.
  6. ↑ A partir d'alguns llibres, incloent Grace Hopper and the Invention of the Information Age de Kurt Beyer, s'informava que Hopper va ser la primera dona que va aconseguir un doctorat en matemàtiques a Yale, la primera de deu dones abans de 1934 va ser Charlotte Cynthia Barnum (1860–1934). Murray, Margaret A. M. (Maig–Juny 2010). "La primera dona de matemàtiques?". Yale Alumni Magazine. 73 (5). pp. 5–6. ISSN 0044-0051.
  7. ↑ Ogilvie, Marilyn; Joy Harvey (2000). The biographical dictionary of women in science : pioneering lives from ancient times to the mid-20th century. New York: Routledge. ISBN 0-415-92040-X.[verification needed]
  8. ↑ Green, Judy and Jeanne LaDuke (2009). Pioneering Women in American Mathematics: The Pre-1940 PhD's. Providence, Rhode Island: American Mathematical Society. ISBN 978-0821843765
  9. ↑ "Prof. Vincent Hopper of N.Y.U., Literature Teacher, Dead at 69". The New York Times. January 21, 1976.
  10. ↑ Williams, Kathleen Broome (2001). Improbable Warriors: Women Scientists and the U.S. Navy in World War II. Annapolis, Maryland: Naval Institute Press. ISBN 978-1-55750-961-1
  11. ↑ 11,0 11,1 Ogilvie, Marilyn; Joy Harvey (2000). The biographical dictionary of women in science : pioneering lives from ancient times to the mid-20th century. New York: Routledge. ISBN 0-415-92040-X
  12. ↑ McGee, Russell C. (2004). My Adventure with Dwarfs: A Personal History in Mainframe Computers (PDF). University of Minnesota: Charles Babbage Institute. Retrieved May 7, 2014.
  13. ↑ "The Wit and Wisdom of Grace Hopper."
  14. ↑ Beyer, Kurt W. (2009). Grace Hopper and the Invention of the Information Age. Cambridge, Massachusetts: MIT Press. ISBN 978-0-262-01310-9
  15. ↑ 15,0 15,1 Williams, Kathleen Broome (2001). Improbable Warriors: Women Scientists and the U.S. Navy in World War II. Annapolis, Maryland: Naval Institute Press. ISBN 978-1-55750-961-1
  16. ↑ McGee, Russell C. (2004). My Adventure with Dwarfs: A Personal History in Mainframe Computers (PDF). University of Minnesota: Charles Babbage Institute. Retrieved May 7, 2014.
  17. ↑ "Attrition/Retirement". Retrieved April 29, 2013.
  18. ↑ 18,0 18,1 "Rear Admiral Grace Murray Hopper, USN[Enllaç no actiu]". Biographies in Naval History. United States Navy Naval Historical Center. Retrieved May 28, 2007.
  19. ↑ "Rear Admiral Grace Murray Hopper, USNR, (1906–1992) Informal Images taken during the 1980s[Enllaç no actiu]". Biographies in Naval History. United States Navy Naval Historical Center. Retrieved July 2, 2013. Commodore Grace M. Hopper, USNR. receives congratulations from President Ronald Reagan, following her promotion from the rank of Captain to Commodore in ceremonies at the White House, 15 December 1983
  20. ↑ "Historic Images of Ronald Reagan". U.S. Defense Department. Archived from the original on October 19, 2013. Retrieved March 7, 2016. President Ronald Reagan greets Navy Capt. Grace Hopper as she arrives at the White House for her promotion to Commodore, Dec. 15, 1983. Hopper was a computer technology pioneer.
  21. ↑ Late Night with David Letterman". Late Night with David Letterman. Season 5. Episode 771. New York City. October 2, 1986. NBC. "[to President Ronald Reagan on her promotion] Sir ... I'm older than you are ... YouTube title: Grace Hopper on Letterman
  22. ↑ Hacker, Barton C. (2006). American Military Technology: The Life Story of a Technology. Greenwood Publishing Group. p. 131. ISBN 9780313333088.
  23. ↑ "Computer Whiz Retires from Navy" Arxivat 2014-02-22 a Wayback Machine.. Detroit Free Press. United Press International. August 15, 1986. p. 4A.
  24. ↑ Gilbert, Lynn. Particular Passions: Grace Murray Hopper. (en anglès). Nova York: Women of Wisdom Series, 10 de desembre, 2012. ISBN 978-1-61979-403-0.. 
  25. ↑ Times, Navy. "Naval Academy to honor computer scientist Grace Hopper". navytimes.com. Retrieved November 23, 2016.
  26. ↑ «Politecnia» (en castellà). Arxivat de l'original el 2018-11-24. [Consulta: 23 novembre 2018].
  27. ↑ «Infobae» (en castellà). [Consulta: 23 novembre 2018].
  28. ↑ 28,0 28,1 «El diario» (en castellà). [Consulta: 23 novembre 2018].
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 «EcuRed» (en castellà). [Consulta: 23 novembre 2018].
  30. ↑ Greengerberg, Martin. Management and the Computer of the Future (en anglès), p. 277. 
  31. ↑ «El diario» (en castellà). [Consulta: 23 novembre 2018].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grace Hopper
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Grace Hopper» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grace_Hopper&oldid=34250821»