Francesc Robuster i Sala
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | setembre 1544  Igualada (Anoia) | ||
| Mort | 27 abril 1607 (62 anys) Vic | ||
| Bisbe de Vic | |||
| 5 maig 1598 – ← Joan Vila – Onofre de Reart → Diòcesi: bisbat de Vic | |||
| Bisbe d'Elna | |||
| 7 gener 1591 – ← Agustí Gallart i Traginer – Onofre de Reart → Diòcesi: bisbat d'Elna | |||
 Rector de la Universitat de Barcelona | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Altres noms | Robuster, Francisco | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | bisbe d'Elna i Vic i rector de la Universitat de l'Estudi General entre 1586 i 1588 | ||
| Consagració | Joan Dimes Lloris | ||
Francesc Robuster i Sala (Igualada, setembre de 1544 - Vic, 27 d'abril de 1607)[1] fou un bisbe i polític català, bisbe d'Elna (1589-98) i de Vic (1598-1607).[2]
Biografia
[modifica]Segons algunes fonts va néixer a Reus, ciutat on té un retrat a la galeria de reusencs il·lustres, però fonts documentades com mossèn Amadeu Amenós localitzaren la partida de baptisme i confirmaren que va néixer a Igualada,[3] fill d'Antoni Sala, apotecari igualadí, i de Montserrat Robuster, reusenca. La família anà a viure ben aviat a Reus, i Francesc adoptà el cognom de la seva mare, pubilla del mas Robuster de Reus, ja que era un cognom més conegut a Reus.[1] Sanç Capdevila assenyala que canvià l'ordre dels cognoms per imposició testamentària del seu oncle Gabriel Robuster.[4] Estudià a Tarragona, on fou ordenat sacerdot, i l'abril de 1578 fou nomenat ardiaca de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i jutge de béns de la cúria episcopal de Barcelona.[1]
Rector de la Universitat de l'Estudi General
[modifica]Es va doctorar en dret i posteriorment el van nomenar rector de la Universitat de l'Estudi General de Barcelona entre el 16 d'octubre de 1586 i el 31 de juliol de 1588. La seva etapa, com a rector, va començar amb tensions i aldarulls, fet que havia estat heretat de l'anterior rectorat. Tanmateix, va aconseguir pacificar i acabar el curs.
Així i tot, el seu mandat es va veure caracteritzat per la repressió i el rigor. En són una mostra les diferents normatives que va establir:
- 29 d'octubre de 1586: prohibició d'armes i imposició de penes de presó per als jocs, crits, desordres, llançament de taronges, entre d'altres.
- 14 de desembre de 1586: normes disciplinàries per evitar que les disputes dels professors o dels alumnes desemboquessin en discussions, baralles, insults i enemistats.
Carrera eclesiàstica
[modifica]L'any 1589 fou nomenat bisbe d'Elna-Perpinyà, població on visqué fins que es traslladà a Vic.[1]
El 5 de maig de 1598 el papa Climent VIII el nomenà bisbe de Vic, càrrec que exercí fins a la mort.[1] A Vic va encapçalar el partit dels Cadells d'Osona, partidari dels cavallers, enfrontat al partit dels Nyerros, partidaris del veguer. El seu grup se'l va anomenar Els Robusters i a ell l'anomenaren el Cadell gros.[1] A la seu de Vic el clergat era favorable als Nyerros i al bandoler Perot Rocaguinarda, i Robuster va haver-se d'enfrontar als seus companys.[1] Celebrà sínodes a Vic (1598) i a Manresa (1602).[1] El 1602 assistí al Concili de Tarragona, on es demanà la canonització de Teresa de Jesús i de Bernat Calbó.[1] Juntament amb el bisbe de Barcelona fou designat per començar el procés de beatificació d'Ignasi de Loiola.[1] Intervingué també en la canonització de Sant Raimon de Penyafort.
També fundà el 1605 un col·legi carmelità sota l'advocació de Sant Joan a Reus, donant per a l'obra de construcció i equipament un llegat de 14.000 lliures.[5]
Va morir a Vic el 27 d'abril del 1607. Fou enterrat provisionalment al cor de la Catedral de Vic, i traslladat després al convent del Carme de Reus, que ell havia fundat.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, pàg. 181, ISBN 8423202461
- ↑ «Francesc Robuster i Sala». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Amadeu Amenós, L'igualadí FRANCESC ROBUSTER i SALA, Bisbe d'Elna i de Vic, (1544-1607)
- ↑ Capdevila, Sanç «Un sermó del bisbe Robuster i Sala». Revista del centre de Lectura, Any VII, 161 i 162, 15-X-1926, pàg. 277-279.
- ↑ Maristany, Carles. "Els segles xvi i xviii" A: Història general de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2003. Vol. II, pàg. 217. ISBN 8489688133
Bibliografia
[modifica]- Amenós, Amadeu. «Igualada pàtria indiscutible de l'Il·lm i Rdm. Bisbe Francesc Robuster i Sala», Miscellanea Aqualatensa, 1, 1949, pp. 1-8. Disponible a: Revistes Catalanes d'Accès Obert
- Sanç Capdevila, «Un sermó del Bisbe Robuster i Sala», Revista del Centre de Lectura de Reus, 161-162, 3a època, any VII, 15 d'octubre de 1926, pp. 277-279. Disponible a: Reserchgate.net
Enllaços externs
[modifica]- Registre d'autoritat de Francesc Robuster i Sala Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine.. CRAI. Universitat de Barcelona.
| Precedit per: Carles d'Ollers |
 Rector de la Universitat de l'Estudi General 1586-1588 |
Succeït per: Ferran Fivaller |
