Bon dia.
El passat febrer, a la discussió de l'article de Pennsilvània es va obrir un debat sobre si calia reanomenar l'article, atès que el Nomenclàtor mundial de l'IEC, l'obra toponímica normativa del català, dona preferència a la forma Pensilvània, amb la doble n etimològica simplificada. En general la tendència dels participants va ser favorable al canvi (tot i que amb matisos) amb l'argument que tant la font normativa com d'altres que tenim de referència (la GEC i la CCMA) s'han avingut al canvi (de fet, la GEC considera «obsoleta» la forma Penssilvània).
D'altra banda, jo avui he notat que hi havia dos altres estats dels Estats Units amb més d'una forma possible:
Primer m'he fixat en Virgínia Occidental (IEC, ésAdir) vs. Virgínia de l'Oest (GEC) i em disculpo, he fet el canvi prioritzant la forma preferent segons el Nomenclàtor (a tall de justificació, m'agradaria aclarir que inicialment no he vist connexió entre l'anterior cas, del qual vaig assabentar-me fa tres mesos, i aquest). Igualment, penso, i ho afegeixo com a primers arguments d'un debat que m'agradaria obrir en aquest espai, que en català hi ha més tendència a l'adjectiu "occidental" que al complement "de l'oest" (v. les denominacions comunes del Vallès Occidental, l'Alemanya Occidental, Austràlia Occidental, Europa Occidental, el Sàhara Occidental, l'Àfrica Occidental i Bengala Occidental), tot i que no gosaria dir que això és una norma aplicable a tots els punts cardinals.
Després he vist que passava una cosa semblant però lleugerament diferent amb el cas New Hampshire (IEC, ésAdir) vs. Nou Hampshire (GEC) i m'he adonat que el tema em sobrepassava i definitivament requeria un consens comunitari, perquè en aquest cas seguir la font normativa implicaria contradir el criteri lingüístic que seguim amb Nova York, Nova Jersey, Nova Orleans, Nova Gal·les del Sud, etc. i implicaria, a més, optar per l'endotopònim enfront de l'exotopònim generat en català (s'hauria de discutir si ha arrelat o no, jo crec que no però és natural considerant que es tracta d'un estat dels Estats Units que no ha tingut tanta repercussió mediàtica ni interacció directa amb els Països Catalans).
El dilema de tot plegat, a parer meu, i obro el debat a la comunitat, és si ens hauríem d'aferrar a la font normativa, el Nomenclàtor, sense qüestionar-ne les decisions, com a font terciària que som (i sabent que històricament hem assumit la responsabilitat de difondre formes noves i formes normatives, seguint els criteris de l'IEC, l'AVL i altres organismes com el TERMCAT), o si hauríem de respectar la tradició catalana, per molt que contravingui la normativa actual, i, en tot cas, quines de les formes abandonades normativament (Pennsilvània, Virgínia de l'Oest i Nou Hampshire) són realment d'ús estable en català i, per tant, preeminents davant les noves proposades (o, directament, els endotopònims/estrangerismes proposats).