Salutació al sol
La Salutació al Sol (o sūria namaskār, devanāgarī: सूर्यनमस्कार. sànscrit: Sūryanamaskāra) és una de les seqüències de postures (asanes) del hatha ioga ideada pel polític hindú Bala Sahib el 1929. En sànscrit s'anomena sūrianamaskāra, Sūria significa el déu del Sol, namah: ‘reverències prostrades', i kāra: ‘realitzar’.[1]
Història del Sūria Namaskār
[modifica]Aquesta sèrie d'asanes és una invenció del 1929, del polític hindú Bala Sahib. Basat en el vyāja (la pràctica dels lluitadors professionals per desenvolupar massa muscular i flexibilitat).[2] Va obtenir popularitat a partir del 1937, quan la periodista britànica (admiradora seva) Louise Morgan va viure en el seu palau en Aundh (Maharashtra, en l'Índia) i va aprendre aquesta sèrie. Ella es va encarregar de redactar l'explicació d'aquesta pràctica, la va fer publicar i també li va escriure el prefaci. El llibre va ser publicat a l'any següent (1938) per J. M. Dent & Sons (de Londres), pagat amb fons de Bala Sahib: The Tingues Point Way to Health (la sendera de deu punts cap a la salut). Ho va signar amb el rimbombante títol de “Rei de Aundh”.[2]
Malgrat no s'han trobat referències en els textos antics del ioga, alguns llibres de ioga des de mitjans del segle XX afirmen que aquesta seqüència de ioga té un origen molt antic, fins i tot de l'època dels védes.
Existeix un Sūria namaskār mantra (pregària de reverència al déu del Sol), amb dotze mantres i dotze bīyas (‘llavors', síl·labes místiques originadores d'oracions), però no té cap referència a cap āsana.[3]
També es coneix un Sūria namaskār vidhi (preceptes sobre les reverències al déu del Sol), però tampoc té cap referència a cap āsana.[3]
Pràctica
[modifica]La base física de la pràctica combina dotze āsanes en una sèrie realitzada de manera dinàmica. Aquests āsanes estan ordenats de tal manera que alternativament estirin la columna cap endavant i cap enrere. Quan es realitza de la manera normal, cada āsana es realitza amb una respiració alternada d'inhalació i exhalació (excepte en el sisè āsana, en què la respiració s'ha de mantenir suspesa). Una ronda completa de sūria namaskāra posseeix dos grups d'aquestes dotze postures, tot realitzant un canvi de cama en el segon grup (de manera que cada vegada s'avanci una cama diferent). Es sol realitzar o bé al principi d'una sessió de ioga com a escalfament o bé com una pràctica de ioga en si mateixa.[4]
Es comença dempeus, amb els peus junts, el rostre mirant a l'est i les mans unides al centre del pit, en actitud de respecte cap al Sol, mentre es realitza una profunda espiració.[5]
| Ordre | Āsana | Respiració | Llavor | Mantra | Txakra |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Pranamasana | exhalar | om hrām | om mitrāja namaḥ | Anahata (cor) verd |
| 2 | Fins a uttanasana | inhalar | om hrīm | om ravaye namaḥ | Vishuddha (gola) blava |
| 3 | Padahastasana | exhalar | om hrūm | om sūryāja namaḥ | Muladhara (os púbic) ataronjat |
| 4 | Ashwa sanchalanasana | inhalar | om hraim | om bhānau namaḥ | Ájna (tercer ull) indi |
| 5 | Chaturanga dandasana | exhalar | om hraum | om khagāja namaḥ | Vishuddha (gola) blava |
| 6 | Ashtanga namaskara | suspendre | om hraḥ | om puṣṇi namaḥ | Manipura (melic) groc |
| 7 | Bhujangasana | inhalar | om hrām | om hiraṇja garbhāja namaḥ | Swadhisthana (os púbic) ataronjat |
| 8 | Chaturanga dandasana | exhalar | om hrīm | om marīcaye namaḥ | Vishuddha (gola) blava |
| 9 | Ashwa sanchalanasana | inhalar | om hrūm | om ādityāja namaḥ | Ájna (tercer ull) indi |
| 10 | Padahastasana | exhalar | om hraim | om savitre namaḥ | Swadhisthana (os púbic) ataronjat |
| 11 | Fins a uttanasana | inhalar | om hraum | om arkāja namaḥ | Vishuddha (gola) blava |
| 12 | Pranamasana | exhalar | om hraḥ | om bhāskarāja namaḥ | Anahata (cor) verd |
Referències
[modifica]- ↑ The Sanskrit Heritage Dictionary de Gérard Huet
- ↑ 2,0 2,1 El Nacimiento del Yoga Orígenes y práctica del yoga en el año 3000 AC. Madrid: Visión Libros, p. 51. ISBN 978-84-9821-059-0 [Consulta: 26 octubre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Rig-Veda, sūrya namaskār mantra
- ↑ John Scott. Ashtanga Yoga. The essemcial step-bt-step guide to dynamic yoga. Londres: Gaia books, 2000. ISBN 1-85675-181-3 [Consulta: 3 novembre 2015].
- ↑ Christina Brown. La biblia del Yoga. Madrid: Gaia Ediciones, 2010. ISBN 978-84-8445-340-6 [Consulta: 29 octubre 2015].
Bibliografia
[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Alter, Joseph S.: Ioga in Modern Índia. Nova York: Princeton University Press, 2004.
- Bala Sahib, Shrimant Pandit Pratinidhi: The Tingues-Point Way to Health (by The Rajah of Aundh), 112 pàg., 20 il·lustracions, J. M. Dent & Sons, 1938.
- Freeman, Richard: vídeo i fullet de la sèrie primària.
- Miele, Lli: Astanga Yoga
- Pattabhi Jois, Sri K.: Sūryanamaskāra. Nova York: Ashtanga Ioga New York, 2005.
- Pattabhi Jois: Ioga Mala
- Saraswati, Swami Satyananda: Sūrya Namaskāra, A Technique of Solar Vitalization. ISBN 81-85787-35-2.
- Shultz, Larry: Astanga Yoga
- Swenson, David: Ashtanga Yoga, The Practice Manual.