2 d'abril
| << | Abril 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs. Queden 273 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1700: Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya. Edicte pel qual Lluís XIV promulga que tots els procediments judicials, les deliberacions del magistrats municipals, les actes notarials i tota mena d'actes públics siguin en francès sota pena de nul·litat.
- 1767: S'inicia l'expulsió dels jesuïtes dels territoris de la monarquia hispànica
- 1838, Xiva (Foia de Bunyol): els liberals fan fugir a Ramon Cabrera i Grinyó i les seves forces en la batalla de Xiva durant la Primera Guerra Carlina.
- 1930: Són indultats els acusats del Complot del Garraf, que volien atemptar contra el monarca espanyol Alfons XIII.
- 1954ː Barcelonaː arriba al port el vaixell Semíramis procedent d'Odessa, amb 229 repatriats de la División Azul, però també amb 4 nens de la guerra i 15 republicans alumnes d'aviació.[1]
- Resta del món
- 1982, Inici de la Guerra de les Malvines (Falklands War en anglès): va tenir lloc entre l'abril i el juny de 1982. L'Argentina s'enfrontà al Regne Unit per intentar conquerir aquest arxipèlag així com les Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud, situades també a l'Atlàntic Sud.[2]
- 1769, Madràs, Tamil Nadu (Índia): se signà el Tractat de Madràs que significà el final de la Primera guerra de Mysore que van guanyar els indis.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1876 - Barcelona: Lluïsa Vidal i Puig, pintora catalana (m. 1918).[3]
- 1903 - El Pinell de Brai: Virgínia Amposta Amposta, sindicalista i mestra catalana (m. 1939)
- 1908 - Peguera (Fígols): Ramon Vila Capdevila Caracremada, anarquista i guerriller antifranquista (m. 1963).
- 1917 - L'Espluga de Francolí: Ramon Muntanyola i Llorach, prevere i poeta català (m. 1973).[4]
- 1922 - Sabadell: Lluís Casassas i Simó, geògraf català (m. 1992).[5]
- 1934 - Barcelona: Eulàlia Duran i Grau, historiadora catalana.[6]
- 1937 - L'Hospitalet de Llobregat: Antoni Ros-Marbà, director d'orquestra i compositor català.[7]
- 1943 - Terrassa, Teresa Jordà i Vitó, pintora aquarel·lista catalana.[8]
- 1953 - Barcelona: Miquel de Palol i Muntanyola, poeta i narrador català.[9]
- 1956 -
- 1958 - Barcelona: Glòria Pérez-Salmerón, bibliotecària catalana que fou directora de la BNE[12]
- 1965 - Torrent: Amparo Folgado Tonda, diplomada en Treball Social i política, ha estat alcaldessa de Torrent (Horta Oest).[13]
- 1967 - Eivissa: Catalina Palau Costa, filòloga hispànica i política eivissenca, ha estat diputada al Parlament de les Illes Balears.[14]
- 1969 - Barcelona: Martí Gasull i Roig, activista de la llengua catalana (m. 2012).[15]
- Resta del món
- 1545 - Fontainebleau: Isabel de Valois, reina de Castella i Catalunya-Aragó (m. 1568).[16]
- 1566 - Florència, Ducat de Toscana: Maria Maddalena de' Pazzi, noble toscana, religiosa carmelita i santa (m. 1607).[17]
- 1602 - Ágreda, Soriaː María Jesús de Ágreda, religiosa castellana, escriptora i mística i consellera de Felip IV (m. 1665).[18]
- 1647 - Frankfurt del Main: Maria Sibylla Merian, naturalista, exploradora i pintora alemanya (m. 1717).[19]
- 1725 - Venècia, República de Venècia: Giacomo Casanova, escriptor i aventurer venecià (m. 1798)[20]
- 1805 - Odense, Dinamarca: Hans Christian Andersen, escriptor danès (m. 1875).[21]
- 1822 - Palermː Giuseppina Turrisi Colonna, poetessa civil i revolucionària siciliana i gran erudita (m. 1847).[22]
- 1827 - Londres, Regne Unit: William Holman Hunt, pintor britànic, un dels fundadors de la Germanor Prerafaelita.
- 1838 - Cahors, Migdia-Pirineus, (França): Léon Gambetta ,polític i home d'Estat francès (m. 1882).[23]
- 1840 - París, França: Émile Zola, escriptor francès (m. 1902[24]).
- 1862 - Elizabeth (Nova Jersey), EUA: Nicholas Murray Butler, polític estatunidenc, Premi Nobel de la Pau de 1931 (m. 1947).[25]
- 1873 - Valladolid: Virginia González Polo, dirigent comunista espanyola (m. 1923).
- 1890 - Florència: Alina Bucciantini, soprano italiana (m. 1932).[26]
- 1891 - Chicagoː Gerda Holmes, actriu nord-americana d'origen danès de teatre i cinema mut (m. 1943).[27]
- 1902 - Leipzig, Imperi Alemany: Jan Tschichold, tipògraf alemany (m. 1974).[28]
- 1921 - Paterson, Nova Jersey: Natalie Griffin de Blois, arquitecta nord-americana (m. 2013).[29]
- 1927 - Bochnia, República de Polònia: Jerzy Katlewicz, director d'orquestra i pianista.[30]
- 1938 - Anvers, Bèlgica: Martine Frank, coneguda fotògrafa belga, membre de l'Agència Magnum (m. 2012).[31]
- 1942 - Târgu Ocna: Gabriela Adameșteanu, novel·lista, periodista, assagista i traductora romanesa.[32]
- 1943 - Deba (Guipúscoa): Itziar Aizpurua Egaña, política basca d'ideologia independentista.
- 1945 - Millville, Nova Jersey: Anne Waldman, poeta americana de la generació de la poesia beat, escriptora i activista política.[33]
- 1947 - Veracruz, Mèxic: Paquita la del Barrio, cantant mexicana.[34]
- 1953 - Marràqueix: Malika Oufkir, escriptora amaziga marroquina.[35]
- 1955 - Diadema Argentina, Comodoro Rivadavia: Margarita Trlin, arquitecta argentina.
- 1963 - Vietnam del Sud: Phan Thị Kim Phúc, activista vietnamita, “la nena del napalm”.[36]
- 1965 - Lió, França: Ève Chiapello, sociòloga i professora francesa que ha renovat la perspectiva crítica a França.
- 1967 - Parísː Isabel Marant, dissenyadora francesa de moda, creadora de la seva pròpia marca de prêt-à-porter.[37]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1416 - Igualada: Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (n. 1380).
- 1875 - Vic: Francesc Coll i Guitart, fundador de la Congregació de les Dominiques de l'Anunciata de la Beata Verge Maria (n. 1812).
- 1900 - Barcelona: Francesc de Paula Clerch i Margall, eclesiàstic català.
- 1914 - Barcelona, Anna Monner, actriu de teatre nascuda a Palma (n. 1850).[38]
- 1924 - Barcelona: Josep Antoni Barraquer i Roviralta, metge oftalmòleg català (n. 1852).[39]
- 1928 - Barcelona: Eudald Canivell, tipògraf i dissenyador de tipus català, primer bibliotecari de la Biblioteca Arús (n. 1858).
- 1933 - Barcelona: Guerau de Liost, pseudònim de Jaume Bofill i Mates, poeta català. (n. 1878)[39]
- 1968 - El Vendrell: Maria Julivert Aulés, pintora, esperantista i feminista catalana (n. 1888).[40]
- 1982 - Barcelona: Octavi Saltor i Soler, escriptor i polític català (n. 1902).[41]
- 2003 - Barcelona: Terenci Moix, escriptor català en llengua catalana i, principalment, castellana.[42]
- 2009 - Barcelona: Rudy Ventura, trompetista i músic molt vinculat personalment al FC Barcelona.
- 2013 - Barcelona: Antònia Vilàs i Ferràndiz, poetessa, rapsoda, cantant, lletrista i compositora de cançons i havaneres (n. 1926).[43]
- Resta del món
- 1634 - Arcetriː Virginia Galilei, filla gran de Galileo Galilei i Marina Gamba, monja, autora de 124 cartes al seu pare (n. 1600).[44][45]
- 1872 - Nova York (EUA): Samuel Morse, inventor del telègraf (n. 1791).[46]
- 1914 - Múnic, Alemanya: Paul Johann Ludwig von Heyse, escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura de 1910 (n. 1830).[47]
- 1928 - Cambridge (Massachusetts, EUA): Theodore William Richards, científic estatunidenc, Premi Nobel de Química de 1914 (n. 1868).[48]
- 1930 - Addis Abeba, Etiòpiaː Zewditu, primera emperadriu regnant de l'Imperi Etiop (n. 1876).[49]
- 1931 - Wimbledon, Anglaterraː Katharine Tynan, poetessa i escriptora irlandesa (n. 1859).[50]
- 1961 - Nova York (EUA): Wallingford Riegger, compositor musical estatunidenc, conegut per les seves obres orquestrals, per a la dansa moderna i el cinema (n. 1885)[51]
- 1974 - París, França: Georges Pompidou, president de la República francesa (n. 1911).[2]
- 1995 - Djurshols (Suècia): Hannes Alfvén, astrònom i físic suec Premi Nobel de Física de l'any 1970 (n. 1908).[52]
- 1996 - Madrid: Elena Romero Barbosa, compositora, pianista i directora d'orquestra (n. 1907).[53]
- 1997 - Oxford, Anglaterra: Anthony Bushell, actor i director de cinema britànic.
- 2005 -
- Ciutat del Vaticà: Karol Wojtyla, cap de l'església catòlica que prengué el nom de Joan Pau II.[54]
- Kinkempois, Angleur, Lieja: Berthe di Vito-Delvaux, compositora belga (n. 1915).[55]
- 2018 - Johannesburg: Winnie Mandela, política sud-africana, membre de l'ANC (n. 1936).[56]
- 2023 - Madrid: Pedro Lavirgen Gil, tenor espanyol (n. 1930).
Festes i commemoracions
[modifica]- Onomàstica: Sant Francesc de Paula, fundador de l'Orde dels Mínims; Teodora de Tir; Francesc Coll i Guitart, dominic, fundador de les Dominiques de l'Anunciata; Eustaci de Luxeuil, abat; Nicet de Lió, bisbe; beat Diego Luis de San Vitores, jesuïta màrtir; beata Elisabetta Vendramini, fundadora; venerable Jean-Jacques Olier, fundador de la Companyia de Sant Sulpici; serventa de Déu Isabel Ventosa i Roig, fundadora de les Darderes. A Orient: Maria Egipciana, penitent.
- Dia internacional del llibre infantil i juvenil, des de 1967, coincidint amb l'aniversari del naixement de Hans Christian Andersen, organitzat per la IBBY (International Board on Books for Young people).[57]
Referències
[modifica]- ↑ «L'arribada del Semíramis: els repatriats de la División Azul». Betevé, 14-03-2021. [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Lluïsa Vidal i Puig | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Ramon Muntanyola i Llorach | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Lluís Casassas i Simó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Eulàlia Duran i Grau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Antoni Ros i Marbà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Qui és Teresa Jordà, Medalla de Terrassa al Mèrit Artístic». Món Terrassa, 11-11-2022. [Consulta: 25 febrer 2023].
- ↑ «Miquel de Palol i Muntanyola | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Benet Casablancas i Domingo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Pilar de la Oliva Marrades. Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana». Universitat de València. Facultat de Dret. [Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ Sánchez, Vanessa. «"La Biblioteca Nacional ha de ser un proyecto de Estado"» (en castellà). Levante. El Mercantil Valenciano, 06-11-2012. [Consulta: 25 febrer 2023].
- ↑ «Amparo Folgado Tonda» (en castellà). PPTorrent, 18-06-2019. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ Currículum Arxivat 2020-09-27 a Wayback Machine. al Parlament de les Illes Balears
- ↑ «Martí Gasull i Roig | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Isabel de França | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ «Maria Maddalena de' Pazzi, santa» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2008. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Ribot García, Luis Antonio. «María Coronel y Arana». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 febrer 2022].
- ↑ Rogers, Kara. «Maria Sibylla Merian» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 29-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Mangini, Nicola. «Casanova, Giacomo» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1978. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Hans Christian Andersen» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 29-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Scalessa, Gabriele. «TURRISI COLONNA, Giuseppina» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Émile Zola» (en francès). Larousse. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Nicholas Murray Butler. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Memorial» (en anglès). findagrave. [Consulta: 5 febrer 2018].
- ↑ «Gerda Holmes». IMDb. [Consulta: 16 febrer 2021].
- ↑ «Jan Tschichold. German typographer and author» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 29-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Natalie Griffin de Blois» (en anglès americà). Pioneering Women of American Architecture. Beverly Willis Architecture Foundation. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Zmarł Jerzy Katlewicz» (en polonès). muzyka.onet.pl, 17 novembre. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 17 novembre 2016].
- ↑ «Martine Franck. Biographie» (en francès). Fondation Henri Cartier-Bresson. [Consulta: 6 març 2023].
- ↑ Adameșteanu, Gabriela. «Cronologie, per Andreea Draghicescu». A: Opere I. Dimineata pierduta (en romanès). Elefant Online, 2016-06-14. ISBN 978-973-46-2113-2.
- ↑ «Poet Anne Waldman». Poets.org. Academy of American Poets [Nova York, NY] [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Paquita la del Barrio». NR Artistas. Arxivat de l'original el 2019-06-30. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Malika Oufkir». Goodreads. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ Martineau, Frédéric. «8 juin 1972: Phan Thị Kim Phúc est bombardée au napalm et devient un symbole de la guerre du Viêt Nam (1954-1975)» (en francès). La porte de l'histoire, 08-06-2020. [Consulta: 6 març 2023].
- ↑ «Isabel Marant» (en francès). Elle. [Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ «Anna Monner. Recordatori de la seva mort. Barcelona, 2 d'abril de 1914». Escena Digital. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre. [Consulta: 16 febrer 2021].
- ↑ 39,0 39,1 Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ Ivan Širjaev; Ludoviko Kökény; Vilmos Bleier; Kálmán Kalocsay. Enciklopedio de Esperanto (en esperanto). Budapest: Literatura Mondo, 1933-1934.
- ↑ Torra i Oliveres, Lluís. «Octavi Saltor i Soler». CIVTAT. Ideari d'Art i Cultura. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Terenci Moix | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «La Barceloneta guanya un nou espai públic al carrer de Balboa, el Jardí Antònia Vilàs». Ajuntament de Barcelona. Servei de Premsa. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ Pearson, Richard. The History of Astronomy (en anglès). Lulu.com, p. 171. ISBN 978-0-244-86650-1.
- ↑ «Cartes al seu pare». Bibliotheca Augustana. [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ Mabee, Carleton. «Samuel F. B. Morse» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 29-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Paul Heyse. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Theodore W. Richards. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Tesfu, Julianna. «Empress Zewditu (1876-1930) •» (en anglès americà), 14-06-2008. [Consulta: 3 març 2021].
- ↑ Showers, Brian J. «Katharine Tynan (1859-1931)» (en anglès), 12-02-2019. [Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Hannes Alfvén. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Elena Romero Barbosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ Blakemore, William B. «St. John Paul II. Pope» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 29-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Wintgens, Véronique. «Berthe di Vito-Delvaux». Edicions musicals Bayard-Nizet. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Muere Winnie Mandela, la polémica esposa de Nelson Mandela que luchó contra el apartheid en Sudáfrica» (en castellà). BBC News Mundo, 02-04-2018.
- ↑ «International Children's Book Day» (en anglès). International Board on Books for Young People. [Consulta: 28 març 2018].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:2 d'abril.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2 d'abril