26 d'abril
| << | Abril 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs. Queden 249 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1816 - Barcelona: s'estrena l'òpera La cambiale di matrimonio de Gioachino Rossini al Teatre Santa Creu.
- 1987 - Lleida: 8.000 persones aconsegueixen un rècord Guinness en ballar una sardana de 5 km de longitud.
- Resta del món
- 1313 - Vall d'Aran: d'acord amb el Tractat de Poissy, Sanç I de Mallorca restitueix aquest territori al rei d'Aragó Jaume el Just.[1]
- 1478 - Florència: té lloc la Conspiració dels Pazzi, enforantament entre les famílies Pazzi i Mèdici pel poder de la ciutat. Una conspiració per tal d'assassinar Llorenç i Julià de Mèdici.[2]
- 1621 - Madrid, Espanya: se signa el Tractat de Madrid.
- 1860 - Tetuan: se signa al Tractat de Wad-Ras, acord entre el Marroc i Espanya que posava fi a la guerra d'Àfrica.
- 1903 - Madrid: Es funda l'Atlètic de Madrid.
- 1915 - Londres: Es firma el Tractat de Londres, pacte secret entre el Regne d'Itàlia i la Triple Entesa.[3]
- 1937 - Guernica, País Basc: Bombardeig de Guernica per la Legió Còndor, durant la Guerra Civil espanyola.[4]
- 1964 - Tanzània: la República de Tanganyika es va unir amb Zanzíbar per formar la República Unida de Tanganica i Zanzíbar, que va canviar el seu nom pel de República Unida de Tanzània.
- 1986- Central nuclear de Txornòbil, Txornòbil (URSS, actual Ucraïna)- Accident Nuclear a Txornòbil.[5]
- 2002 - Vitòria, País Basc: Inauguració de l'ARTIUM, institució museística amb seu a Vitòria.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1804 - Barcelona, Barcelonès: Lluís Maria Pastor i Rodríguez, economista lliurecanvista català (m. 1872).[6]
- 1852 - Barcelona, Barcelonès: Antoni Esplugas i Puig, fotògraf pioner d'aquesta activitat professional a Barcelona.
- 1886 - Roda de Ter: Tecla Sala i Miralpeix, empresària catalana.[7]
- 1891 - Peratallada, Baix Empordà: Enric Barnosell i Saló, instrumentista de tible i compositor de sardanes català (m. 1949).[8]
- 1892 - Barcelona: Teresa Campañà i Cassi, metgessa catalana (m. 1978).[9]
- 1905 - Santa Coloma de Gramenet: Antoni Puigvert i Gorro, uròleg català (m. 1990).[10]
- 1911 - Barcelona, Barcelonès: Enric Freixa i Pedrals, enginyer industrial català (m. 2002).[11]
- 1913 - Barcelona: Creu Casas i Sicart, farmacèutica i primera dona a l'IEC (m. 2007).[12]
- 1922 - Agramunt, Urgell: Guillem Viladot, escriptor i poeta visual català.[13]
- 1924 - Castelló de la Plana, Plana Alta: Vicent Ventura i Beltran, polític i periodista valencià.[14]
- 1932 - Sabadell, Vallès Occidental: Francesc Garriga i Barata, poeta català.[15]
- 1936 - Santanyí, Mallorca: Llorenç Vidal i Vidal, poeta mallorquí, fundador del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP).[16]
- 1943 - Santa Maria de Palautordera, Vallès Oriental: Joan Lluís Moraleda i Perxachs, compositor català.[17]
- 1944 - Barcelona: Encarna Roca, jurista catalana, ha estat magistrada del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional d'Espanya.[18]
- 1951 - Barcelona: María Jesús Figa López-Palop, diplomàtica espanyola, ambaixadora d'Espanya davant la Santa Seu,
- 1955 - Barcelona: Mercè Civit i Illa, diplomada en treball social i política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[19]
- 1967 - Elxː Antònia Toñi Serna Serrano, política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la IX legislatura.[20]
- 1968 - Polop: María Dolores Zaragoza Teuler, política valenciana, diputada i alcaldessa.[21]
- 1971 - Gavà: Núria Castelló i Marrugat, nedadora catalana.[22]
- 1979 - Barcelona: Laia Ortiz i Castellví, llicenciada en C. Polítiques i política catalana, ha estat diputada al Congrés i al Parlament de Catalunya.[23]
- 1985 - Reus, Baix Camp: Albert Casanovas i Vázquez, jugador d'hoquei patins català.
- Resta del món
- 121, Roma: Marc Aureli, emperador romà (m. 180[24]).
- 570, la Meca: Mahoma, Muhàmmad per als creients, fundador de l'islam (data tradicional: aquesta o el 20 d'abril) (m. 632).[25]
- 1319, Le Mans, Nantes, Regne de França: Joan II de França el Bo, rei de França (1350-1364).[26]
- 1489, Japó: Ashikaga Yoshihisa, 25è shogun
- 1575, Florència: Maria de Mèdici, reina consort de França i Navarra (1600 - 1610) i regent de França (1610 - 1617) (m. 1642).[27]
- 1648, Lisboa, Regne de Portugal: Pere II de Portugal, aristòcrata portuguès, rei de Portugal (m. 1706).[28]
- 1711, Edimburg, Escòcia: David Hume, filòsof empirista escocès (m. 1776).[29]
- 1798, Charenton-Saint-Maurice, França: Eugène Delacroix, pintor francès del moviment romàntic (m. 1863).[30][31]
- 1822, Viena, Imperi Austríac: Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies, aristòcrata austríaca, princesa d'Orleans.
- 1873, Brooklyn, Nova York, Estats Units: John Bunny, actor estatunidenc.[32]
- 1876, Varsòvia: Mela Mutermilch, pintora polonesa naturalitzada francesa que visqué a Barcelona i Girona (m. 1967).[33]
- 1879, Dewsbury, Anglaterra: Owen Willans Richardson, físic anglès (m. 1959).[34]
- 1886, Columbus, Estats Units: Ma Rainey, cantant de blues estatunidenca (m. 1939).[35]
- 1889, Sisson: Anita Loos, escriptora i guionista nord-americana (m. 1981).[36]
- 1896, Frankfurt del Main, Imperi Alemany: Ernst Udet, militar alemany.
- 1889, Viena, Imperi Austrohongarès: Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (m. 1951).[37]
- 1898, Sevilla, Espanya: Vicente Aleixandre, poeta espanyol, membre de la Generació del 27 i Premi Nobel de Literatura l'any 1977. (m. 1984).[38]
- 1899, Tessalònica, Grècia: Juana Mordó, marxant d'art (m. 1984).[39]
- 1900, Estats Units: Charles Richter, físic i sismòleg estatunidenc, creador de l'escala de Richter.[40]
- 1905, París, França: Jean Vigo, director de cinema francès.
- 1910, Xangai: Ruan Lingyu, actriu xinesa, figura cabdal del cinema mut xinès dels anys 30.
- 1917, Canton: Ieoh Ming Pei, arquitecte estatunidenc d'origen xinès (m. 2019).[41]
- 1918, Baarn, Països Baixosː Fanny Blankers-Koen, atleta neerlandesa, primera a guanyar quatre medalles olímpiques d'or, una de les més destacades de tots els temps (m. 2004).[42]
- 1921, Dallas, Estats Units: Jimmy Giuffre, músic de jazz estatunidenc.[43]
- 1925, Viena: Wilma Lipp, cantant d'òpera austríaca en la tessitura de soprano (m. 2019).[44]
- 1932, Blackpool, Regne Unit: Michael Smith, químic i bioquímic canadenc d'origen britànic, Premi Nobel de Química de 1993. (m. 2000)[45]
- 1933, Múnic, Alemanya: Arno Allan Penzias, astrònom i físic estatunidenc d'origen alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1978.[46]
- 1937, Tekovské Nemce: Vladimír Valach, economista, diplomàtic i escriptor eslovac.
- 1941:
- París, França: Claudine Auger, actriu francesa (m. 2019).[47]
- ?: F. Richard Stephenson, astrònom britànic.[48]
- 1945, Ciutat de Nova York, Estats Units: Charles Gordon Blazer, dirigent esportiu estatunidenc.
- 1949, Buenos Aires, Argentina: Carlos Bianchi, futbolista i entrenador argentí.
- 1950 - Lima (Perú): Susana Higuchi, política i enginyera japonesa-peruana. (m 2021)
- 1952, Varsòvia: Ewa Podleś, contralt polonesa, considerada una de les poquíssimes "contralts pures".[49]
- 1953, Oslo, Noruegaː A. K. Dolven, artista noruega contemporània, amb una obra que inclou pintura, videoart i instal·lacions.[50]
- 1956, Riaño, Espanya: Imanol Arias, actor espanyol.
- 1967, Londres, Anglaterra: Marianne Jean-Baptiste, actriu anglesa d'ascendència d'Antigua i Barbuda i de Saint Lucia.[51]
- 1970,
- Belfast, Irlanda del Nord: Eva Maria Westbroek, soprano neerlandesa.[52]
- Novo Mesto, Eslovènia: Melania Trump, ex-model eslovena i l'esposa del president dels Estats Units Donald Trump,[53]
- 1971, Romaː Giorgia, cantautora i cantant italiana.[54]
- 1977, Milà: Samantha Cristoforetti, pilot d'aviació, tercera astronauta de l'Agència Espacial Europea i la primera astronauta italiana.[55]
- 1980, Ciutat de Panamà: Jordana Brewster, actriu de cinema i sèries de televisió estatunidenca.[56]
- 1985, Novovolynsk, URSS: Artem Fedetski, futbolista ucraïnès.
- 1986, Londres, Anglaterra: Felip de Grècia, aristòcrata grec, pretendent al tron de Grècia.
- 1990, Monterrey, Mèxic: Jonathan dos Santos, futbolista mexicà.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 911 - Barcelona: Guifré II (dit també Borrell I), comte de Barcelona, Girona i Osona (n. aprox. 874).[57]
- 1912 - Sabadell: Pau Gambús i Romeu, industrial i banquer català.
- 1941 - Poblet: Eduard Toda i Güell, egiptòleg, antropòleg, escriptor i filantrop català (n. 1855).[58]
- 1942 - Barcelona: Romà Forns i Saldaña, futbolista i entrenador de futbol català.
- 1972 - Barcelona: Martí Barrera i Maresma, polític català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (n. 1889).[59]
- 1998 - Barcelona: Josep Maria Nuix i Julibert, conegut com a Jep Nuix, compositor i flautista català (n. 1955).[60]
- 2006 - Barcelona: Agustí Chalaux i de Subirà, teòric polític, econòmic i social.
- Resta del món
- 757 - Roma: Papa Esteve II, Papa del 26 de març de 752 fins al 26 d'abril de 757, el dia de la seva mort.[61]
- 1444 - Tournai: Robert Campin, pintor pertanyent a l'estil flamenc de la pintura gòtica.[62]
- 1638 - Pequín (Xina): Giacomo Rho, jesuïta italià, matemàtic i missioner a la Xina durant el regnat de l'emperador Chongzhen de la Dinastia Ming (n. 1593).[63]
- 1774 - Heemstede: Maria Machteld van Sypesteyn, pintora neerlandesa de miniatures.[64]
- 1910 - París: Bjørnstjerne Bjørnson, escriptor noruec. Premi Nobel de Literatura de l'any 1903 (n. 1832).[65]
- 1914 -Viena, Imperi Austrohongarès: Eduard Suess, geòleg austríac (n. 1831).[66]
- 1916 - Lisboa, Portugal: Mário de Sá-Carneiro, escriptor i poeta portuguès, un dels majors exponents del Modernisme en Portugal (n. 1890).[67]
- 1940 - Heidelberg (Baden-Württemberg, Tercer Reich): Carl Bosch, químic i enginyer alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1931 (n. 1874).[68]
- 1945 - Château-Gontier: Lucie Delarue-Mardrus, periodista, poeta, novel·lista, escultora, historiadora i dissenyadora francesa.[69]
- 1964 - Anglaterraː Lucy Wills, hematòloga anglesa que descobrí l'àcid fòlic.[70]
- 1976 - Bielefeld, Benita Koch-Otte, teixidora, dissenyadora i artista tèxtil alemanya, alumna de la Bauhaus (n. 1892).[71]
- 1982 - Nettlebed, Oxfordshire: Celia Johnson, actriu de teatre i de cinema anglesa (n. 1908).[72]
- 1983 - Thun, Suïssa: Ruth von Wild, mestra i activista suïssa (n. 1912).[73]
- 1984 - Los Angeles (Califòrnia, Estats Units): May McAvoy, actriu de cinema (n. 1899).[74]
- 1986 - Rancho Mirage, Califòrnia, Estats Units: Broderick Crawford, actor estatunidenc.
- 1988 - Ciutat de Guatemala, Guatemala: Juan José Gerardi Conedera, bisbe i defensor de la memòria històrica de Guatemala. Morí assassinat (n. 1922).
- 1989, Los Angeles, Califòrnia: Lucille Ball, actriu còmica estatunidenca (n. 1911).[75]
- 2005, Preitenegg, Àustria: Maria Schell, actriu austro-suïssa (n. 1926).[76]
Festes i commemoracions
[modifica]- Onomàstica: Sants Marcel·lí I papa; Sant Clet, papa; Pascasi Radbert, bisbe i monjo; Basili d'Amasia, bisbe màrtir; Pere de Rates, bisbe llegendari de Braga; Ricari de Celles, abat; Esteve de Perm, missioner eslau; Pere Ermengol (des de 1969); Rafael Arnáiz Barón, trapenc; beats Domènec i Gregori d'Aragó, preveres dominics aragonesos; beat Juli Junyer i Padern, màrtir (1938).
- Mare de Déu del Bon Consell
- Dia Mundial de la propietat intel·lectual
- Dia Internacional de la visibilitat Lèsbica
Referències
[modifica]- ↑ Ferrer i Mallol, M. Teresa. Set-cents anys de la reintegració de la Vall d'Aran a Catalunya. IEC.
- ↑ «Pazzi, congiura dei nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Guernica | Spain» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Chernobyl disaster | Causes & Facts» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Lluís Maria Pastor i Rodríguez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Marcè, Matilde «Catalanes que han fet història. Tecla Sala i Miralpeix». Xipreret (Butlletí de l'Ateneu de Cultura Popular), núm. 327, 7-2009, pàg. 2 i 3.
- ↑ «Barnosell i Saló, Enric». Músics per la Cobla. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Hernández Cardona, Àngel-Manuel. «Galeria de Metges Catalans. Teresa Campañà i Cassi». Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 11 abril 2023].
- ↑ «Antoni Puigvert i Gorro | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Enric Freixa i Pedrals | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Terradas i Serra, Jaume. «Creu Casas i Sicart. Semblança biogràfica». IEC, 2020. [Consulta: 15 febrer 2023].
- ↑ «Guillem Viladot, dissident secular». La Vanguardia [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ «Vicent Ventura i Beltran». Memòria Valencianista. [Consulta: 5 gener 2024].
- ↑ «Francesc Garriga i Barata | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Llorenç Vidal i Vidal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Joan Lluís Moraleda i Perxachs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Maria Encarnació Roca i Trias | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ Diputats de la VIII legislatura (2006 - 2010) / 44. Civit Illa, Mercè. Parlament de Catalunya, pàg. 44.
- ↑ «Fitxa del diputat/ada Antonia Serna Serrano». Corts Valencianes, 04-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 19 febrer 2022].
- ↑ «Fitxa de les Corts Valencianes». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 18 agost 2015].
- ↑ «26 d'abril». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Laia Ortiz Castellví - X Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ «Marco Aurèlio nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Muhammad | Biography, History, & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean II le Bon» (en francès). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Marie de Médicis» (en francès). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Peter II | king of Portugal» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «David Hume | Biography, Philosophy, Works, & Facts» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Gombrich, E. H. (Ernst Hans), 1909-2001.. La historia del Arte. Madrid: Debate, 1997. ISBN 84-8306-044-2.
- ↑ «Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ Slide, Anthony. Silent Players: A Biographical and Autobiographical Study of 100 Silent Film Actors and Actresses (en anglès). University Press of Kentucky, 2010-02-01, p. 59. ISBN 978-0-8131-3745-2.
- ↑ «Dones de Girona. Mela Mutermilch». Giaprenc. Arxivat de l'original el 2021-05-14. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Sir Owen Willans Richardson | British physicist» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Ma Rainey | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Anita Loos» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Monk, Ray. «Ludwig Wittgenstein. British philosopher» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1977» (en anglès americà). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Juana Mordo. Galerista pionera de la vanguardia» (en castellà). eSefarad, 30-12-2017. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Men & Women of Seismology - Charles Richter» (en anglès). USGS. [Consulta: 26 abril 2011].
- ↑ «I.M. Pei | Biography, Architecture, & Facts» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Fanny Blankers-Koen» (en anglès). Britannica, 23-01-2024. [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ «Jimmy Giuffre» (en castellà). Discogs. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Wilma Lipp | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 desembre 2024].
- ↑ «Michael Smith. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1978» (en anglès americà). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Claudine Auger» (en francès). cinema.encyclopedie.personnalites.bifi.fr. [Consulta: 26 abril 2021].
- ↑ «Prof FR Stephenson - Durham University». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Ewa Podleś». Ngtjyty. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Haverkamp, Frode Ernst. «Anne Katrine Dolven» (en noruec). Store norske leksikon. [Consulta: juny 2020].
- ↑ «Marianne Jean-Baptiste» (en espanyol europeu). Guia del Ocio. Arxivat de l'original el 2021-03-06. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Eva-Maria Westbroek (Performer)». Opera Online. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Melania Trump | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Giorgia» (en castellà). Discogs. [Consulta: 27 febrer 2021].
- ↑ «Cristoforetti, Samantha nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Jordana Brewster». The New York Times. Arxivat de l'original el 6 març 2016.
- ↑ «Guifré II de Barcelona | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya autònoma : 1931/1939. Barcelona: Edicions 62, 1977-1978. ISBN 84-297-1339-5.
- ↑ «Josep Maria Nuix i Julibert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «STEFANO II, papa in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Robert Campin» (en francès). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Fontana, Michela, (19..- ...).,. Matteo Ricci un jésuite à la cour des Ming. París: Salvator, 2010. ISBN 978-2-7067-0719-3.
- ↑ Huiskamp, Marloes. «Sypesteyn, Maria Machteld van (1724-1774)» (en neerlandès). Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland, 13-01-2014.
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1903» (en anglès americà). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Eduard Suess | Austrian geologist» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Mário de Sá-Carneiro | Portuguese author» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1931» (en anglès americà). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Genealogía de Lucie DELARUE-MARDRUS» (en castellà). Geneastar. [Consulta: 18 octubre 2024].
- ↑ Bastian, H. «Lucy Wills (1888-1964), the life and research of an adventurous independent woman.» (en anglès). Lucy Wills (1888-1964), la vida i la recerca d'una dona independent i aventurera. Butlletí The James Lind Library, 2007. [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ Rössler, Elizabeth Otto & Patrick. Bauhaus Women: A Global Perspective (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019-03-21, p. 42-43. ISBN 978-1-912217-97-7.
- ↑ «Celia Johnson». IMDb. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Nachlass Ruth von Wild (1912-1983) - Collections Search - United States Holocaust Memorial Museum». [Consulta: 12 abril 2021].
- ↑ «May McAvoy dies; Jolson's leading lady». Schenectady Gazette., 04-05-1984, pàg. 16.
- ↑ «Lucille Ball | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ «Maria Schell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 novembre 2020].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:26 d'abril.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 26 d'abril